Hola, estic ací per contar-vos unes cosetes que m´han ocurrit en la meua vida i que la veritat són increíbles, però certes.
Són dos successos.
Ens situem en un dinar familiar, on estavem reunits, nevots, nets, revesnets, i alguns més.
Resulta de que m´alce per anar al servici, quan jo ja m´anava a alçar, resulta de que subjectan-me en l´armari del servici de la meua filla, va i em cau una jarra de vidre al cap, clar i vosaltres vos explicareu, com ha pogut sobreviure una dona de 100 anys ( en aquells temsp els tenía ja quasi) a aquest succés tan impressionant? Però tot es qüestió de ser jo, una dona que en 100 anys li passen coses molt extranyes.
Una altra cosa, com ja sabreu molts d´aci es la de passetjar, agafades del braç, anava jo, en la meua dos germana, Milagros pel carrer, que tornàvem d´una provessó, i és clar que com jo més o menys ahí encara tenía 99 anys o quasi 100 anys, doncs vaig anar a peu.
Anavem agafades del braç quan la meua germana va fer un gir un poc brusc a causa de què passava un cotxe i doncs si no ens apartavem ens xafaría i aleshores això va comportar de que la nostra estabilitat fora nula, la meua germana va caure i jo també, ella es va trencar una cama, i jo vaig tindre una ferida proa greu a l´esquena.
Vosaltres vos preguntareu, com pot viure eixa dona?
Adivineu-ho tots.
Vos dic una pista: I ES DIU FELICITAT!
Són dos successos.
Ens situem en un dinar familiar, on estavem reunits, nevots, nets, revesnets, i alguns més.
Resulta de que m´alce per anar al servici, quan jo ja m´anava a alçar, resulta de que subjectan-me en l´armari del servici de la meua filla, va i em cau una jarra de vidre al cap, clar i vosaltres vos explicareu, com ha pogut sobreviure una dona de 100 anys ( en aquells temsp els tenía ja quasi) a aquest succés tan impressionant? Però tot es qüestió de ser jo, una dona que en 100 anys li passen coses molt extranyes.
Una altra cosa, com ja sabreu molts d´aci es la de passetjar, agafades del braç, anava jo, en la meua dos germana, Milagros pel carrer, que tornàvem d´una provessó, i és clar que com jo més o menys ahí encara tenía 99 anys o quasi 100 anys, doncs vaig anar a peu.
Anavem agafades del braç quan la meua germana va fer un gir un poc brusc a causa de què passava un cotxe i doncs si no ens apartavem ens xafaría i aleshores això va comportar de que la nostra estabilitat fora nula, la meua germana va caure i jo també, ella es va trencar una cama, i jo vaig tindre una ferida proa greu a l´esquena.
Vosaltres vos preguntareu, com pot viure eixa dona?
Adivineu-ho tots.
Vos dic una pista: I ES DIU FELICITAT!
Correu:
No hay comentarios:
Publicar un comentario