Ja torne, encara que siga a finals de maig.

Hola, a tots i totes, feia temps que no vos paralaba, doncs bé, ja era hora. Ara que ja ha passat tot el mogolló de les festes majors, intervencions, després les falles, pascues, ara toca relxar-se. Anar de berenars, a les societats musicals, on sempre ens donen de menjar pastissets i algún que altre entrepà ben bó.

D ´aci poquet m´han dit que tinc que anar a votar, jeje, jo no se ni el que vaig a votar, per que no són les de Zapatero ni les de Felipe Gonzalez, ni "mucho menos" les de Enrique Chulio, però jo aniré a votar, als de sempre als que sempre he votat.

Doncs, no se crec que m´han dit que vindrà la TV Local, que sempre m´estan gravant, en els sopars, en els bereners, en moltes coses , i jo sempre em posse ben guapa abans d´ixir a res.
En el berenar, que va vindre la meua filla també i alguna que altra amiga.

Jo sempre, estic agust, de tots i totes, per que em senc molt bé, allií parlem i parlem de coses, de la mare d´este i de la filla de l´altre, i això jo que ja sóc ben majoreta se molt, sóc una "especialista" en eixos temes.
Bó, em despedixc, o crec que es diu segons diu el meu revesnet, Alejandro, "m´acomiade" jeje, ale! FINS LA PRÒXIMA!

I SALUT A TOTS, QUE ÉS EL MÉS IMPORTANT.

Vos Saluda, Consol Martí i Gregori.

El meu correu:
consuelomarti@hotmail.com

Ara sóc jo, Àlex, vull, saludar a la familia de la dona de 97 anys que tenía un bloc, la veritat, era una dona espectacular, li done una abraçada a tota la familia, i espere profundament, ( i açò ho ic mig plorant) que la tecnología puga arribar als més ancians, que també tenen i deuen poder aprende, i que malahuradament, jo no puc ensenyar a la meua revesàvia però això no comporta a jo mostrar al món el que fa aquesta dona, que es mereix un bloc, i molt més, per la seua vida intensa, que admire molt profundament.

Successos increïbles.

Hola, estic ací per contar-vos unes cosetes que m´han ocurrit en la meua vida i que la veritat són increíbles, però certes.

Són dos successos.

Ens situem en un dinar familiar, on estavem reunits, nevots, nets, revesnets, i alguns més.

Resulta de que m´alce per anar al servici, quan jo ja m´anava a alçar, resulta de que subjectan-me en l´armari del servici de la meua filla, va i em cau una jarra de vidre al cap, clar i vosaltres vos explicareu, com ha pogut sobreviure una dona de 100 anys ( en aquells temsp els tenía ja quasi) a aquest succés tan impressionant? Però tot es qüestió de ser jo, una dona que en 100 anys li passen coses molt extranyes.

Una altra cosa, com ja sabreu molts d´aci es la de passetjar, agafades del braç, anava jo, en la meua dos germana, Milagros pel carrer, que tornàvem d´una provessó, i és clar que com jo més o menys ahí encara tenía 99 anys o quasi 100 anys, doncs vaig anar a peu.

Anavem agafades del braç quan la meua germana va fer un gir un poc brusc a causa de què passava un cotxe i doncs si no ens apartavem ens xafaría i aleshores això va comportar de que la nostra estabilitat fora nula, la meua germana va caure i jo també, ella es va trencar una cama, i jo vaig tindre una ferida proa greu a l´esquena.

Vosaltres vos preguntareu, com pot viure eixa dona?

Adivineu-ho tots.

Vos dic una pista: I ES DIU FELICITAT!

Correu:

consuelomarti@hotmail.com