Les llàgrimes m'he donat compte que no servixen, que són una simple pèrdua d'aigua al nostre cos. Plorar és un exercici de relaxació, ningú ho nega, però ja no servix. M'he donat compte que tota esta vida que he passat, la majoria del meu temps d'infància l'he passat amb les meues àvies, de part de pare i de part de mare. Però he de confesar que dos persones en la meua vida han marcat eixe poder de concentració de la cultura ancestral i han sigut les meues dos besàvies: Josefa i Consuelo. Fa un poc més d'un any que la meua besàvia Josefa em deixà i va ser un colp fort per mi però vaig traure valentia i vaig pensar; Per què estar trist? Per què plorar? Faig la mateixa reflexió amb la meua besàvia Consuelo.
Els sentiment d'una persona marquen el plor, marquen la tendresa, marquen el somriure i el rostre de cadascú. És de veres. Consuelo era una dona alegre, una dona que mai s'ha deixat véncer per l'apatia, que mai ha deixat d'afrontar els problemes que li reparava la vida. Ha viscut la II República on va exercir el seu dret a vot com a dona per primera vegada, ha viscut la Guerra Civil, on el mateix any de començar va nàixer la meua àvia Xelo. Ha patit la vertadera fam, i sort que a Cullera encara podien resistir. Josefa, la meua besàvia per part de pare, no va tindre la mateixa oportunitat.
Es casà amb un home meravellós, el que sempre m'ha contat que jugava a l'equip del Cullera i era un comtable molt rígid, però la seua simpatia es mostra a les fotos. Va tindre tres fills i una filla, un d'ells ens deixà a la Terra fa temps i mai deixà de recordar-lo.
Després vingueren els néts, els quals en té com dia ella "una cabassà" i sempre contava que eren la seua alegria i que malgrat haver-li donat faena, els estimava amb una gran profunditat.
Finalment els besnéts, on sincerament, és on jo puc contar les coses. Són numerosos els que tenia i a pesar de ser-ho, no oblidava els seus noms mai i sempre contava xicotetes coses de cadascun d'ells.
La "Iaia Consuelo" ens ha deixat, però tot el que m'ha aportat sobre com era la vida ja fa anys a Cullera, com estava estructurada la ciutat, el Pont de Barques, cosetes sobre els Successos, sobre el Metge Joan Garcés, sobre La Milagrosa, sobre son pare i sa mare i tots els noms i cognoms dels seus predecessors més pròxims, m'han aportat una gran dosi cultural. A banda d'agraïr-li que m'haja cuidat, que m'haja acompanyat a l'escola i que m'haja donat de berenar, vull agraïr-li que m'haja incentivat a cercar la cultura deste meravellós poble. Gràcies.
"Perquè encara que ens deixes, sempre et recordarem com has sigut: Alegre"
El teu besnét, Àlex Morales.
