Pronuncie, una frase mítica de la guerra civil espanyola "La política es una mentira que los hombres inventaron , para ganar al obrero y tenerlo esclavizado"
BON NADAL, I QUE VISCA TOT EL MÓN.
FELIZ NAVIDAD, Y QUE VIVA TODO EL MUNDO.
Consuelo Martí.
viernes, 25 de diciembre de 2009
Vídeos de Nadal!
Ací ixc en dos vídeos, que em va fer un Amparo i un altre el meu revesnet Àlex.
Pronuncie, una frase mítica de la guerra civil espanyola "La política es una mentira que los hombres inventaron , para ganar al obrero y tenerlo esclavizado"
BON NADAL, I QUE VISCA TOT EL MÓN.
FELIZ NAVIDAD, Y QUE VIVA TODO EL MUNDO.
Consuelo Martí.
Pronuncie, una frase mítica de la guerra civil espanyola "La política es una mentira que los hombres inventaron , para ganar al obrero y tenerlo esclavizado"
BON NADAL, I QUE VISCA TOT EL MÓN.
FELIZ NAVIDAD, Y QUE VIVA TODO EL MUNDO.
Consuelo Martí.
Bon Nadal i feliç any nou.
Hola!
El nadal, com l´any passat, la nit del 24 de desembre, la vaig passar amb la familia en casa de la meua filla.
El dia 25 anarem a dinar a "La Gamba" Restaurant propet de la mar, i sopar en casa en els meus fills.
Per últim demà anirem al camp del meu fill Pepito, a passar el dia i a dinar també una paelleta.
Molt de fred si, però he alcançat baixar les escales.
Ací, vaig fer la meua firma en un paperet, no em va ixir molt bé per que estava cansada.
Fotografia dinant.
Fotografia dinant,
En el restaurant de "La gamba" parlant en Vicent.
En la meua filla Consuelín, justetament, estava menjant.Consuelo Martí.
consuelomarti@hotmail.com
ESPERE QUE HAJAU PASAT UN BON NADAL, I VOS DESSITJE UN FELIÇ ANY NOU!
jueves, 19 de noviembre de 2009
El Fresquet arriba ja...
El fresquet, el fred, els jerseis i els "peucos" de llana... però també obres, estan fent obres i arreglant el carrer, diuen de que acabaran en desembre... a veurem... però be, segons m´ha comentat la meua filla, tampoc es que faja molt de ruïdo, jo ja no senc molt bé... així que...
Fa poc de temps parlaba sobre el meu aniversari de 102 anys que per cert ja a ixit a L´expressió, el periòdic local, una xicoteta fotografia meua i un breu comentari va de sobra per explicar que he complit 102 anys.
Bó, espere contar-vos alguna coseta més endavant.
Att:
Consol Martí i Gregori.
consuelomarti@hotmail.com
Fa poc de temps parlaba sobre el meu aniversari de 102 anys que per cert ja a ixit a L´expressió, el periòdic local, una xicoteta fotografia meua i un breu comentari va de sobra per explicar que he complit 102 anys.
Bó, espere contar-vos alguna coseta més endavant.
Att:
Consol Martí i Gregori.
consuelomarti@hotmail.com
lunes, 5 de octubre de 2009
Fotografies de la festa dels 102 anys
Amb la meua germana Milagros
Jo soles
Arbre genealògic familiar
Tarjetes amb la URL d´aquest blog
102 anys!
Fotografies de la meua familia
Fotografies de la familia.
102 anys!
Jo parlant pel mòbil amb el meu net Jose Miguel.
JA AFEGIRÉ UN VIDEO, I TAMBÉ... MÉS FOTOS!
Consol Martí.
sábado, 3 de octubre de 2009
Hui complisc 102 anys!
Hola familia, hola letors.
Hui complisc 102 anys! Per fí, els complisc, ja sésón molts. Justament el dimecres volia parlar-vos d´açò, no del meu aniversari, sinó del que em va passar eixe dia...
Varen vindre de l´hospital de la Ribera a fer-me unes proves, la veritat és inexplicable però així, és, unes proves de com una persona amb esta edat no anava al metge sols al anar a vacunar-me de la grip, per no agafar-la.
Estic molt contenta de complir estos anys, i amb la meua familia precisament, que és el que més vull en este món... em senc orgullosa.
El diumenge al camp del meu fill Pepito celebrarem el meu aniversari 102 sí, 102. Farem una paelleta i vindrà la familia majoritàriament, vos possaré fotografies meues del diumenge, tranquils.
FELICITATS CONSUELO!
FELIÇ ANIVERSARI, 102 ANYS!
sábado, 12 de septiembre de 2009
El meu net en Santander
Fa poquet el meu revesnet Alejandro, va rebre una carta del meu net Jose Miguel, ací, vos puc mostrar la foto que ens va enviar.
UN ABRAÇ DE TOTA LA TEUA FAMILIA.
Consol Martí i Gregori.
viernes, 28 de agosto de 2009
El meu nebot, presenta un llibre
El meu nebot Josep Anton Martí, ha fet un llibre on parla de la seua vida en trossets escrits, i amb imatges. El llibre està en Valencià, i en Castellà, i les fotografíes, totes estan fetes per ell.Ell viu en Tàrrega, a Catalunya, i d´ací poc vos agafaré un trosset del llibre on parla del meu germà, de son pare.
Joan Amézaga i Solé, alcalde de Tàrrega, i Jordi Ramon i Torres, regidor de Cultura, us conviden a la presentació del llibre.
L´hort de Cal Cantiner de Tàrrega.
A càrrec de Xavier García.
Durant l´acte el meu fill Salvador Ferrer Martí pintor natal a Cullera, pintarà un quadre. Aixà tindrà lloc el dimecres, 16 de setembre, a la biblioteca central comarcal de Tàrrega, (pl, san Antonio 3) a 2/4 hores de la vesprada.
Espere que tot els isca molt bé, al meu fill Salvador i al meu nevot Josep Antoni.
Consol Martí i Gregori.
viernes, 7 de agosto de 2009
Un dinar amb la familia
Fa poc de temps crec que va ser el 20 i pico de Juny, vaig tindre un dinar amb uns cuants familiars. Al meu correu electrònic vaig rebre la foto fa uns dies, i doncs m´he decidit a possar-la.A la foto ens trobem començant per la dreta, Josep Antoni, familiar de Tàrrega, jo, la meua germana Milagros, la muea filla Consuelín, la meua amiga Piedat, i Maruja.
Sempre es bo estar en familia per que a part de que t´ho passes molt bé contes coses, i tal, et sents be, i feliç, ésmolt bonic, molt.
Fins la pròxima.
Consol Martí I Gregori.
consuelomarti@hotmail.com
miércoles, 29 de julio de 2009
Fa molta calor!
Fa molta calor al meu poble, ara d´aci poc em possaràn l´aire acondicionat, per a estar u poc més fresqueta que la veritat ho necessite, amb tanta calor damunt.
Consuelo Martí i Gregori.
consuelomarti@hotmail.com
Adeuuu!
Ja vos contaré algunes cosetes!
Consuelo Martí i Gregori.consuelomarti@hotmail.com
Adeuuu!
Ja vos contaré algunes cosetes!
domingo, 5 de julio de 2009
De tot un poc.
Fa poquet de temps, vaig felicitar a tots els Joans, que clar, era el seu Sant, Sant Joan, i no podía faltar la meua felicitació.
Estic a casa estos díes,e m trobe prou bé, es nota la calor, encara que com tots i totes els que em coneixeu de tota la vida, sabreu que en estiu és normal, que jo em ventile amb un palmito, una especie de "abanico" si, que dic una especie! Un "abanico" !el que passa es que ací en Cullera, i en molts llocs de València, és diu Palmito. Doncs bé, amb el palmito, el ventilador, i un gotet d´aigua fresqueta, la calor se m´envà, encara que encra patixc.
Fa poc va estar ací, un familiar de Catalunya, i va estar més o menys una setmaneta, després s´envà tornar.
Abans quan encara era més jove, podría dir-li uns 97 o 98 o 99 anys, ,és o menys, encara alcanzaba la Mar, i no m´era difícil anar-hi allà, i en estiu totes les vesprades cap allà, a la Mar, a passejar al Passeig Marítim, però ara ja no puc anar, em costa molt, ademés que està lluntet per a una persona de quasi 102 anys.
Però be, a casa s´està molt bé, i em note molt fresqueta, algún día d´estos em portaràn a la Mar en cotxe, i així la voré uns quants moments a vore si resisteix com abans.
Bó, adéu!
Bon estiu!
Consol Martí i Gregori.
miércoles, 24 de junio de 2009
Felicitats a tots els Joans!
Ja ha acabat! jeje, si, ja ha acaabat, fa poc han cremat l´hoguera de San Joan, que per cert com no, tots els JOANS, vull que rebeu la meua felicitació.
Ací en Cullera com en molts pobles costaners a la mar, sempre, que això va ser ahir, ens encaminem cap a la platja, allí ens fem les torraetes, les nostres fogueres menudes, i com no, el banyar-nos els peus a les 12 de la nit.
Jo, com tots i totes que llegiu este blog i que em veeu tots els dies, podreu comprobar que jo ja no puc fer eixes coses, per que a part de que anar a la Mar està molt lluny ja no puc fer-ho.
Però encara m´enrrecorde fa uns anys, podría dir 5 anyets, que anaba en els meus revesnets en la meua filla i en tota la meua familia a banyar-nos els peus a eixes hores, ens possabem a l´arena sempre fresqueta e inclús alguns valents que h habien propet de nosaltres s´atrevíen a tirar-se a nadar per la nit. El que més relaxaba i tinc que admitir-ho és l´arena fresqueta, per que després de tot un dia suportant el calor als peus, doncs et relaxa tocar l´arena suau de la mar, i sobre tot la de Cullera, en aquest cas la de la Platja de San Antoni, tan suau i tan neta.
Bó, ho dic una altra vegada, per si no us heu adonat: FELICITATS A TOTS ELS JOANS, ESPERE de tot cort que hajau passat un día INCREÏBLE.
Gràcies.
Atentament per a tots vosaltres:
Consol Martí i Gregori.
Consol Martí i Gregori.
domingo, 14 de junio de 2009
Jo comulgant...
Comence. El diumenge passat dia 7 de juny, m´alcí prompte, el primer que vaig fer, va ser vestir-me i encendre la Televissió, totes les cadenes parlant de les eleccions estes que estaben fent, bó...TOT UN MAREIG.
Per la vesprada a les 6:00 ben vestida i arreglada, el meu fill Pepito ve a arecollir-me a ma casa, per anar a votar al col.legi electoral. Bó allí m´esperaba la Televissió Local, TV Cullera. Em va fer unes quantes preguntes, jo li vaig dir que he anat sempre a votar a totes les eleccions, començant per les locals, les de València, i les presidencials, i ara tocaba anar a votar a EUROPA.
Després de que em grabaren, i ja un poc cansada em vaig sentar, en una cadira per descansar un poc, ja que després de votar... tenía que anar a la confirmació del meu revesnet Àlex.
El meu fill Pepito ens va portar allà, i doncs el primer que vaig fer es sentar-me, en el banc de l´església, per que estaba molt cansada. El meu revesnet portaba una corbateta, i una camisa, per que clar un dia especial com eixe... tens d´anar arreglat.
Després a l´hora de la comunió em vaig alçar, i vaig comulgar, que ja feia temps que no comulgaba degut a la manca de temps d´anar a l´església i el cansanci que aporta anar allà, que està molt lluny.
I bó, ací vos deixe, la fotografia.
Adeuuuuu!
Gràcies a tots i totes.
Correu:
sábado, 6 de junio de 2009
Ja comença l'estiu!
Com va? doncs a mi molt bé ja comença l'estiuet i jo ja vaig fresqueta, per ara, ja tinc unes quantes cosetes fetes, este mati, del dia 5 de juny del 2009, és a dir, hui, m'en anat a la peluquería, no se si vos o vaig comentar, em varen possar fa poques setmanes, una barana i uns escalons especials al carrer, per a quan jo baixe estiga més bé, i bó, hui he baixat i estava molt bé, m'ha recolzat en la barana, i he baixat els escalons "aspaiotet" jeje.
Com no, demà, a votar, Tele Cullera, em gravarà i em farà un xicotet reportatje, amb la fi de promoure la democràcia, segons ha dit el meu revesnet Àlex, jeje.
Un poc extrany si, però em graven, mentres vote, allà les 6.00 baixaré les escales i el meu fill Pepito m´ha acompanyarà a l´escola on tinc de votar.
Després de tot això el meu revesnet Àlex, es confirma ja, jeje, i també tinc d´assistir allí per a vore´l, jo quan era menuda em baix confirmar, si, però era tot d´una altra manera, MOLT DIFERENT, les coses canvien molt, sobre tot ací a València, que jo no es res el mateix.
Doncs bé, espere de veritat que estigau ttos molt bé, a lo millor vos aconseguixc alguna que altra fotografia de quan baja a votar, i no se si algún que altre video per que el vegau tots i totes.
Doncs bé, espere de veritat que estigau ttos molt bé, a lo millor vos aconseguixc alguna que altra fotografia de quan baja a votar, i no se si algún que altre video per que el vegau tots i totes.
Gràcies de veritat.
M´acomiade.
Consol Martí Gregori.
Correu: consuelomarti@hotmail.com
sábado, 30 de mayo de 2009
Ja torne, encara que siga a finals de maig.
Hola, a tots i totes, feia temps que no vos paralaba, doncs bé, ja era hora. Ara que ja ha passat tot el mogolló de les festes majors, intervencions, després les falles, pascues, ara toca relxar-se. Anar de berenars, a les societats musicals, on sempre ens donen de menjar pastissets i algún que altre entrepà ben bó.
D ´aci poquet m´han dit que tinc que anar a votar, jeje, jo no se ni el que vaig a votar, per que no són les de Zapatero ni les de Felipe Gonzalez, ni "mucho menos" les de Enrique Chulio, però jo aniré a votar, als de sempre als que sempre he votat.
Doncs, no se crec que m´han dit que vindrà la TV Local, que sempre m´estan gravant, en els sopars, en els bereners, en moltes coses , i jo sempre em posse ben guapa abans d´ixir a res.
En el berenar, que va vindre la meua filla també i alguna que altra amiga.
En el berenar, que va vindre la meua filla també i alguna que altra amiga.
Jo sempre, estic agust, de tots i totes, per que em senc molt bé, allií parlem i parlem de coses, de la mare d´este i de la filla de l´altre, i això jo que ja sóc ben majoreta se molt, sóc una "especialista" en eixos temes.
Bó, em despedixc, o crec que es diu segons diu el meu revesnet, Alejandro, "m´acomiade" jeje, ale! FINS LA PRÒXIMA!
Bó, em despedixc, o crec que es diu segons diu el meu revesnet, Alejandro, "m´acomiade" jeje, ale! FINS LA PRÒXIMA!
I SALUT A TOTS, QUE ÉS EL MÉS IMPORTANT.
Vos Saluda, Consol Martí i Gregori.
Ara sóc jo, Àlex, vull, saludar a la familia de la dona de 97 anys que tenía un bloc, la veritat, era una dona espectacular, li done una abraçada a tota la familia, i espere profundament, ( i açò ho ic mig plorant) que la tecnología puga arribar als més ancians, que també tenen i deuen poder aprende, i que malahuradament, jo no puc ensenyar a la meua revesàvia però això no comporta a jo mostrar al món el que fa aquesta dona, que es mereix un bloc, i molt més, per la seua vida intensa, que admire molt profundament.
viernes, 8 de mayo de 2009
Successos increïbles.
Hola, estic ací per contar-vos unes cosetes que m´han ocurrit en la meua vida i que la veritat són increíbles, però certes.
Són dos successos.
Ens situem en un dinar familiar, on estavem reunits, nevots, nets, revesnets, i alguns més.
Resulta de que m´alce per anar al servici, quan jo ja m´anava a alçar, resulta de que subjectan-me en l´armari del servici de la meua filla, va i em cau una jarra de vidre al cap, clar i vosaltres vos explicareu, com ha pogut sobreviure una dona de 100 anys ( en aquells temsp els tenía ja quasi) a aquest succés tan impressionant? Però tot es qüestió de ser jo, una dona que en 100 anys li passen coses molt extranyes.
Una altra cosa, com ja sabreu molts d´aci es la de passetjar, agafades del braç, anava jo, en la meua dos germana, Milagros pel carrer, que tornàvem d´una provessó, i és clar que com jo més o menys ahí encara tenía 99 anys o quasi 100 anys, doncs vaig anar a peu.
Anavem agafades del braç quan la meua germana va fer un gir un poc brusc a causa de què passava un cotxe i doncs si no ens apartavem ens xafaría i aleshores això va comportar de que la nostra estabilitat fora nula, la meua germana va caure i jo també, ella es va trencar una cama, i jo vaig tindre una ferida proa greu a l´esquena.
Vosaltres vos preguntareu, com pot viure eixa dona?
Adivineu-ho tots.
Vos dic una pista: I ES DIU FELICITAT!
Són dos successos.
Ens situem en un dinar familiar, on estavem reunits, nevots, nets, revesnets, i alguns més.
Resulta de que m´alce per anar al servici, quan jo ja m´anava a alçar, resulta de que subjectan-me en l´armari del servici de la meua filla, va i em cau una jarra de vidre al cap, clar i vosaltres vos explicareu, com ha pogut sobreviure una dona de 100 anys ( en aquells temsp els tenía ja quasi) a aquest succés tan impressionant? Però tot es qüestió de ser jo, una dona que en 100 anys li passen coses molt extranyes.
Una altra cosa, com ja sabreu molts d´aci es la de passetjar, agafades del braç, anava jo, en la meua dos germana, Milagros pel carrer, que tornàvem d´una provessó, i és clar que com jo més o menys ahí encara tenía 99 anys o quasi 100 anys, doncs vaig anar a peu.
Anavem agafades del braç quan la meua germana va fer un gir un poc brusc a causa de què passava un cotxe i doncs si no ens apartavem ens xafaría i aleshores això va comportar de que la nostra estabilitat fora nula, la meua germana va caure i jo també, ella es va trencar una cama, i jo vaig tindre una ferida proa greu a l´esquena.
Vosaltres vos preguntareu, com pot viure eixa dona?
Adivineu-ho tots.
Vos dic una pista: I ES DIU FELICITAT!
Correu:
martes, 14 de abril de 2009
Un jardí tot ple de flors
Un poema valencià, recitat per mi.
Consol Martí Gregori.
consuelomarti@hotmail.com
domingo, 5 de abril de 2009
Més i més festes!
Hola, ja estic ací, com no, receptors i receptores de tots els llocs. Resulta de que el meu revesnet a fet una xicoteta reforma en la direcció del bloc, com podeu observar, l´antiga direcció de blog http://www.consuelomarti.blogspot.com/ ja no existeix si no què és aquesta: http://www.consuelocentanys.blogspot.com/, com ja haureu vist.
Comencem, tinc varies coses a dir i es que d´aci poc comenta la setmana santa al meu poble, Cullera, i després venen també les festes del poble, on avisen a la moreneta del castell, per les revolees, per que en el meu poble hi ha un castell i per pujar a la muntanya hi han unes revolees, vos invite a vore-ho és impressionant.
Segurament, si puc aniré a la proveeos, no a caminar per que sería molt costós, però si que vull anar encara que em porten en cotxe fins al poblé i allí ja seure en algún lloc que em diesen o en alguna cadira, com sempre.
Les provessons són molt boniques ací, m´enrrecorde que quan jo era jove si hi havíen provessons, i puc arribar a dir que eren més boniques.
En les revolees en festes del poble, possn unes llums que rodejen tot el contorn d´elles, i que la veritat si ho veus desde el mercat, és molt preciós.
Bó, ja vos contaré com m´anat la pascua, que el més probable es de que vaja al camp del meu fill Pepito, a celebra-la allí en la familia.
Ací vos deixe el meu correu electrònic:
consuelomarti@hotmail.com
Comencem, tinc varies coses a dir i es que d´aci poc comenta la setmana santa al meu poble, Cullera, i després venen també les festes del poble, on avisen a la moreneta del castell, per les revolees, per que en el meu poble hi ha un castell i per pujar a la muntanya hi han unes revolees, vos invite a vore-ho és impressionant.
Segurament, si puc aniré a la proveeos, no a caminar per que sería molt costós, però si que vull anar encara que em porten en cotxe fins al poblé i allí ja seure en algún lloc que em diesen o en alguna cadira, com sempre.
Les provessons són molt boniques ací, m´enrrecorde que quan jo era jove si hi havíen provessons, i puc arribar a dir que eren més boniques.
En les revolees en festes del poble, possn unes llums que rodejen tot el contorn d´elles, i que la veritat si ho veus desde el mercat, és molt preciós.
Bó, ja vos contaré com m´anat la pascua, que el més probable es de que vaja al camp del meu fill Pepito, a celebra-la allí en la familia.
Ací vos deixe el meu correu electrònic:
consuelomarti@hotmail.com
EN LA FOTOGRAFÍA APAREGUEM JO I LA MEUA FILLA
CONSUELÍN. (també de nom pels seus nets "iaia chelo")
sábado, 21 de marzo de 2009
Ací estic jo!
Hola, com vos vaig prometre ací està un video on més o menys encara que m´han trovat en un moment un poc precitpitat, vos dic cuatre cosetes, ja em prepararé millor, tot, peruqè la grabació sols a durat un minut.
LA DONA MÉS FELIÇ DEL MÓN, COMPROBE-HO VOSALTRES MATEIXA EN EL VIDEO, NO SE LI LLEVA LA SONRISA. :D
Ja no hi han falles!
Bon día, bona vesprada o bona nit, depén de l´hora que estigau mirant. Bó, ací en la ciutat de Cullera ja s´han acabat les falle,s i es extrany que de un día per a altre ja no sonen cohets, aii! Senyor!
El dia de San Josep, van estar ací alguns familiars i varem celebrar el día del pare, el mue net em va fer algun foto però no sé si la possat ací, bó menjarem un poquet de pernil, formatge de cabra, i tal després la meua filla va fe run “puxero” i jo ben agust què m´el vaig menjar.
Després més tard després de pendrem el café vaig baixar l´escala i vaig veure la falleta de Sant Antoni de la Mar que justament està al costat de ma casa.
Jo clar, visc en un segón pis i sense ascensor i em costa pujar i baixar l´escala, bó va estar la falla molt bé molt bonica i preciosa, en ninotets preciosos, jeje.
Vos vaig prometre que possaría un video en el que jo parlara, bó… ja vos l´enseynaré quan vinga el meu revesnet Alejandro a ferme-lo.
Adeu!
I ací teniu el meu correo electrònic per a qualsevol duote,
El dia de San Josep, van estar ací alguns familiars i varem celebrar el día del pare, el mue net em va fer algun foto però no sé si la possat ací, bó menjarem un poquet de pernil, formatge de cabra, i tal després la meua filla va fe run “puxero” i jo ben agust què m´el vaig menjar.
Després més tard després de pendrem el café vaig baixar l´escala i vaig veure la falleta de Sant Antoni de la Mar que justament està al costat de ma casa.
Jo clar, visc en un segón pis i sense ascensor i em costa pujar i baixar l´escala, bó va estar la falla molt bé molt bonica i preciosa, en ninotets preciosos, jeje.
Vos vaig prometre que possaría un video en el que jo parlara, bó… ja vos l´enseynaré quan vinga el meu revesnet Alejandro a ferme-lo.
Adeu!
I ací teniu el meu correo electrònic per a qualsevol duote,
adeuu, gràcies!
consuelomarti@hotmail.com
El seu revesnet, que explica ací el que diu Consol Martí.
consuelomarti@hotmail.com
El seu revesnet, que explica ací el que diu Consol Martí.
viernes, 13 de marzo de 2009
Hola a tots!
Hola a tots i a totes, que com sempre que llegiu este blog alegreu la vida del meu revesnet que es el que l´escriu i de mi que són la que li dic lo que te que possar.
Resulta de l´altre día li tocaren a la meua filla, de l´Hospital de la Ribera en Alzira i es que tenen que vinfre a ma casa a fer-me uns anàlisi i unes bioxies, per què repassant tot el meu historial mèdic han trovat de que hi una dona de 101 anys que soles va al metge per vacunar-se de la grip, tots els anys, i clar ells doncs varen tocar a la meua filla i li preguntaren si encara jo vivía, i doncs clar que visc! Clar! I doncs es això “increíble pero cierto”.
Tenen que vindre ací a fer-me unes proves, a ma casa, per què es que a mi no m´agrada anar al metge però per a res, gens! Jo menje a gust, camine fair ejercici, llisc i després mire la Televisió i en això m´apanye.
Doncs bé ací proa de ma casa la falla Sant Antoni munta una falleta, bueno en este cas “ una fallota” per què vist lo vist es gran, i tendré que baixar a vorela, perquè no em quedaré jo aci emntres tots baixen a vorela.
Així que ací en Cullera a dia d´avui ja comencen algunes falles, en València ja estan casi totes muntades, però acíi falten encara algunes. I pensar que en la meua època erne cuatre caixons de fusta. Aiii! Senyor com canviem tots!
Bó em despedeix, us deixe a tots i a totes el meu correu electrònic que per a qui vullga contactar amb mi el meu revesnet estarà d´acord i dispost a ajudar-vos i contestar-vos en els postres dubtes.
Gràcies!
consuelomarti@hotmail.com
Resulta de l´altre día li tocaren a la meua filla, de l´Hospital de la Ribera en Alzira i es que tenen que vinfre a ma casa a fer-me uns anàlisi i unes bioxies, per què repassant tot el meu historial mèdic han trovat de que hi una dona de 101 anys que soles va al metge per vacunar-se de la grip, tots els anys, i clar ells doncs varen tocar a la meua filla i li preguntaren si encara jo vivía, i doncs clar que visc! Clar! I doncs es això “increíble pero cierto”.
Tenen que vindre ací a fer-me unes proves, a ma casa, per què es que a mi no m´agrada anar al metge però per a res, gens! Jo menje a gust, camine fair ejercici, llisc i després mire la Televisió i en això m´apanye.
Doncs bé ací proa de ma casa la falla Sant Antoni munta una falleta, bueno en este cas “ una fallota” per què vist lo vist es gran, i tendré que baixar a vorela, perquè no em quedaré jo aci emntres tots baixen a vorela.
Així que ací en Cullera a dia d´avui ja comencen algunes falles, en València ja estan casi totes muntades, però acíi falten encara algunes. I pensar que en la meua època erne cuatre caixons de fusta. Aiii! Senyor com canviem tots!
Bó em despedeix, us deixe a tots i a totes el meu correu electrònic que per a qui vullga contactar amb mi el meu revesnet estarà d´acord i dispost a ajudar-vos i contestar-vos en els postres dubtes.
Gràcies!
consuelomarti@hotmail.com
domingo, 8 de marzo de 2009
Falles!
Hola xics i xiques, homes i dones, joves de tots els pobes que mireu este blog i mireu tot el que fair en ma vida. Se que actualitce molt poc però es que la manca de temps del meu revesnet es molt àmplia.
Ací en este poble i en tota València ja comencen les falles i jo desde ma casa encara que no escolte molt bé, puc arribar a escoltar els cohets que tiren els xiquets que a mi també em fan por per què clar imaginat que a un li pega a la mà i es crema, què fem? doncs això es el que em fa por a mi.
Jo quan era menuda tirava petardos en el carrer, en tots els xiquets de la meua edad, i quan anaven a cremar les falles, anavem a voreles, i eren mobles amontonats i que no eren com ara simplement era uns quanta trossos de fusta i que la veritat es de que estabem molt bé.
Però ara són ninots ben bonicos i que són molt agradables, la veritat es de que la festa es seguix vivint igual.
Bó us deixe ja, espere que us haja agradat a tots aquesta actualització.
Desde Cullera, un abraç a tots!
consuelomarti@hotmail.com
Ací en este poble i en tota València ja comencen les falles i jo desde ma casa encara que no escolte molt bé, puc arribar a escoltar els cohets que tiren els xiquets que a mi també em fan por per què clar imaginat que a un li pega a la mà i es crema, què fem? doncs això es el que em fa por a mi.
Jo quan era menuda tirava petardos en el carrer, en tots els xiquets de la meua edad, i quan anaven a cremar les falles, anavem a voreles, i eren mobles amontonats i que no eren com ara simplement era uns quanta trossos de fusta i que la veritat es de que estabem molt bé.
Però ara són ninots ben bonicos i que són molt agradables, la veritat es de que la festa es seguix vivint igual.
Bó us deixe ja, espere que us haja agradat a tots aquesta actualització.
Desde Cullera, un abraç a tots!
consuelomarti@hotmail.com
domingo, 8 de febrero de 2009
Jo una altra vegada!
Hola a tots i a totes ja fa temps que no actualitce jeje però es que estic preparan-vos a tots una cançoneta que vaig a grabar en video i clar això no us ho podeu pedre.
Bó huí a vingut el meu net a ma casa i resulta que ens tenía que portar unes fiambreres i clar ell que quan es posa en algo no ho pot deixar m´ha vist en tot l´escampe de oracions i goigs a la verge a Santa Rita etcétera i com del trencants que estaven que pariesen inclús puzzles, ha anat a sa casa i m´ha fet un llibret amb totes les oracions jeje que com ja sabeu llig tots els matins.
Bó quan ha tornat la meua filla i jo ens hem postha bé per a que Ales ens fera una fotografía que veieu ara mateixa jeje.
Jo com portava una bata jeje la meua filla me l´ha tinugt que llevar perque osinos pareixia jo… mare meua!
Bó, em tinc que anar fins la pròxima, espere que us haja agradat a tots i totes i recordeu que si voleu qualsevol cosa sols teniu que enviar-me un correu electrònic:
Que es aquest: consuelomarti@hotmail.com
D´acord jeje adeu a tots! Un abraç!
Consuelo Martí Gregori. PER PROBLEMES NO LI PODEM MOSTRAR LA FOTOGRAFÍA.
Bó huí a vingut el meu net a ma casa i resulta que ens tenía que portar unes fiambreres i clar ell que quan es posa en algo no ho pot deixar m´ha vist en tot l´escampe de oracions i goigs a la verge a Santa Rita etcétera i com del trencants que estaven que pariesen inclús puzzles, ha anat a sa casa i m´ha fet un llibret amb totes les oracions jeje que com ja sabeu llig tots els matins.
Bó quan ha tornat la meua filla i jo ens hem postha bé per a que Ales ens fera una fotografía que veieu ara mateixa jeje.
Jo com portava una bata jeje la meua filla me l´ha tinugt que llevar perque osinos pareixia jo… mare meua!
Bó, em tinc que anar fins la pròxima, espere que us haja agradat a tots i totes i recordeu que si voleu qualsevol cosa sols teniu que enviar-me un correu electrònic:
Que es aquest: consuelomarti@hotmail.com
D´acord jeje adeu a tots! Un abraç!
Consuelo Martí Gregori. PER PROBLEMES NO LI PODEM MOSTRAR LA FOTOGRAFÍA.
martes, 13 de enero de 2009
Se'm passa el temps
Coses del nadal...El primer és que en Nadal sempre anem a un restaurant que no vaig a dir el nom per fer propaganda, i allí tota la familia, incluint jo, la meua filla, i tots els nets revesnets, i Angelita i Vicent allí done jo les meues estrenes que este any han sigut 20 eurets per a cada revesnet, si vos fixeu en esta foto, està feta propet del restaurant on anem a dinar està prop de la mar, bo en front.
Ahí estem jo, el meu revesnet Alex, i la meua filla Consuelín.
El segon dia de nadal sempre anem al camp del meu fill Pepito, allí dinem i tal.
Adeu! i Bona resta del nadal!
Besets a tots!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)